Indicadors

Gràcies a les dades del SOCC hem pogut constatar que les poblacions d’ocells forestals sembla que mostren un lleu increment constant al llarg de tota la sèrie que semblava haver-se suavitzat entre 2018 i 2020. D’altra banda, les espècies d’ambients oberts naturals (prats i matollars baixos) mos­tren una disminució en el global de la sèrie amb el valor més baix de la sèrie al 2021 que es dona després d’uns anys on semblava que aquest conjunt d’espècies podien estabilitzar la seva tendència. I, finalment, les espècies d’ocells nidificants de zones humides s’han recuperat en els darrers anys, de manera que en el conjunt de la sèrie l’indicador es mostra estable, en un comportament que sembla que podria ajustar-se a les fluctuacions pròpies d’aquests ambients a l’àrea mediterrània.

Pel que fa als ambients agrícoles, és interessant observar com el 2021 s’ha comportat de manera diferent al que sembla indicar el conjunt de la sèrie. Així, per al con­junt de totes les espècies que habiten aquests ambients, el 2021 marca un valor baix tot i l’estabilitat de la sèrie, mentre que els ocells estèpics ha marcat un valor relativament alt si el comparem amb els dels darrers anys que no permet, però, revertir la tendència a la baixa.

Les línies continues mostren la tendència de l’indicador i l’ombrejat l’interval de confiança al 95%. Ambdós paràmetres s’han calculat seguint la metodologia proposada per Soldaat et al. (2016). L’indicador d’ocells forestals està composat per la tendència conjunta de 26 espècies, el d’ambients oberts per 11 espècies i el de zones humides per 29 espècies. L’indicador d’ocells d’ambients agrícoles està composat per la tendència conjunta de 42 espècies, mentre que el de secans de caire estèpic, només agrupa la tendència de 11 espècies.