Indicadors

Gràcies a les dades del SOCC hem pogut constatar que les poblacions d’ocells forestals sembla que mostren un lleu increment constant al llarg de tota la sèrie que semblava haver-se suavitzat entre 2018 i 2020. D’altra banda, les espècies d’ambients oberts naturals (prats i matollars baixos) mos­tren una disminució en el global de la sèrie. I, finalment, les espècies d’ocells nidificants de zones humides mostren un lleu descens, tot i que, en el conjunt de la sèrie presenten notables oscil·lacions en un comportament que sembla que podria ajustar-se a les fluctuacions pròpies d’aquests ambients a l’àrea mediterrània.

Pel que fa als ambients agrícoles, el con­junt de totes les espècies que habiten aquests ambients mostra una estabilitat notable en tota la sèrie, mentre que els ocells estèpics mostren un descens molt acusat que no sembla revertir-se.

Les línies continues mostren la tendència de l’indicador i l’ombrejat l’interval de confiança al 95%. Ambdós paràmetres s’han calculat seguint la metodologia proposada per Soldaat et al. (2016). L’indicador d’ocells forestals està composat per la tendència conjunta de 26 espècies, el d’ambients oberts per 11 espècies i el de zones humides per 29 espècies. L’indicador d’ocells d’ambients agrícoles està composat per la tendència conjunta de 42 espècies, mentre que el de secans de caire estèpic, només agrupa la tendència de 11 espècies.